Divendres 13 de juliol, 20h (Església de Santa Maria, Santa Pau)

Aquest programa completa l’oferta musical del festival amb un repertori al voltant de C. Debussy, figura clau en el trencament de la tradició musical europea i punt de partida dels modernismes del segle XX. Les seves obres es contraposaran amb altres compositors francesos, antecessors i successors seus. D’una banda, G. Fauré, representant del millor academicisme francès i punt de partida en la formació de Debussy. I per l’altra, els seus successors: A. Jolivet, el primitivisme del qual entronca amb els Epigraphes; O. Messiaen, autor que, com Debussy, va buscar en les tradicions extrangeres, especialment les orientals, una base a partir de la qual bastir un nou llenguatge musical; i finalment, F. Poulenc que, tot i no rebutjar les formes tradicionals, les va tractar amb un esperit modern deutor dels qui van alliberar-se de les convencions imposades.

 Gabriel Fauré (1845-1924)

Fantasie op. 79

1.Andantino 2.Allegro

Claude Debussy (1862-1918)

Six épigraphes antiques, L. 131: I-V

1.Pour invoquer Pan, dieu du vent d'été 2.Pour un tombeau sans nom (Triste et lent)

André Jolivet (1905-1973)

Cinq Incantations per flauta sola; D: Pour une communion sereine de l’être avec le monde

Lent (tres intérieur)

Claude Debussy (1862-1918)

La cathédrale engloutie,  preludi per a piano, 1er Llibre n. 10, L. 117:10

Profondément calme (Dans une brume doucement sonore)

Francis Poulenc (1899-1963)

Sonata per a flauta i piano (1957)

1. Allegro malinconico  2. Cantilena: Assez lent  3.Presto giocoso

Claude Debussy (1862-1918)

Syrinx, per a flauta

Très moderé-un peu mouvementé (mais très peu)-au mouvement (très moderé)

Olivier Messiaen (1908-1992)

Le Merle Noir, per a flauta i piano (1952)

Modéré-Presque lent, tendre-Un peu vif-Modéré-Presque lent, tendre-Un peu vif 

Claude Debussy (1862-1918)

Prélude à l’après–midi d’un faune, L. 86 (1894)

Assez lent-Moins lent-En animant un peu-Animez toujours-1er mouvement

Guillem Martí, piano

Jordi Tarrús, flauta