DISSABTE 20 DE JULIOL

MAS SUBIRÀS - OLOT / 18 i 20H

I.

 

Arvo Pärt (1935-)

Spiegel im Spiegel (1978)

 

Bela Bartók (1881-1945)

44 duets per a dos violins, Sz. 98 (1931)

44. Dansa transsilvana - 7. Cançó valaca - 35. Kolomyika rutena - 10. Cançó rutena - 11. Cançó de bressol - 43. Pizzicato - 22. Ball dels mosquits - 3. Minuet - 19. Conte de fades - 39. Dansa sèrbia 

 

Federic Mompou (1893-1987)

Música callada vol. 1 (1951)

1. Angelico

 

II.

 

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

L’art de la fuga, BWV 1080 (1751)

15. Canon alla ottava

 

Orlando de Lassus (1532-1594)

Cantiones cuarum vocum sine textu (1577)

Fantasia I

 

Arvo Pärt

Für Alina I (1976)

 

Cassiana de Constantinoble (810-865)

Utilitzant el tirà apòstata com a eina

 

Arvo Pärt

Für Alina II (1976)

 

Orlando de Lassus

Cantiones cuarum vocum sine textu

Fantasia II

 

Johann Sebastian Bach

L’art de la fuga

14. Canon per augmentationem in contrario motu

 

III.

 

Federic Mompou

Música callada vol. 1

3. Placide

 

John Cage (1912-1992)

4’33” (1952)

 

Arvo Pärt

Spiegel im Spiegel

Núria Pujolràs, viola

David Glidden, viola

A mesura que avancem per la llarga avinguda de plataners que condueix fins al Mas Subiràs tenim la sensació que ens traslladem a una altra època, el temps en què el Pla de Dalt d’Olot era una zona de conreus, amb masies espargides aquí i allà. La casa, a poc a poc, ha anat quedant engolida pel teixit urbà, però encara conserva l’essència del seu passat rural. L’aspecte actual és fruit de la reforma de principi del segle XX. La planta baixa, destinada a albergar el bestiar, fou reconvertida en cotxeres. Les quatre grans portes d’arc de mig punt servien per tancar els carruatges destinats al transport de viatgers, una de les activitats econòmiques que va desenvolupar el mas. La planta noble tenia una galeria que es tancà per convertir-la en la sala principal de la casa. Al davant es construí l’àmplia terrassa que s’allarga a banda i banda de la façana. En destaca la balustrada, feta amb els mateixos motlles de la de les terrasses de l’Art Cristià. Aquesta coincidència no és casual ja que un dels hereus del mas es casà amb Concepció Vayreda, filla de Marià Vayreda, fundador d’aquest taller d’imatgeria religiosa. El pis superior, abans utilitzat com a graner, modernament s’ha rehabilitat parcialment.

 

Darrere la casa es conserven les instal·lacions de l’explotació lletera. Llet del Mas Subiràs va ser durant anys un imprescindible de moltes llars i, encara avui, molts la recorden com a sinònim de producte de proximitat. Però el gran secret de la casa es troba amagat darrere el mur de pedra seca. Es tracta d’un gran jardí de topiari, amb boixos retallats amb formes geomètriques i un gran pi centenari. Un indret sorprenent, un oasi dins l’oasi que ja és la casa.

 

A l’arxiu del mas es conserva el Llibre Mestre, un manuscrit de l’any 1863 on hi ha transcrits els pergamins de la casa. Els més antics, de l’any 1305 i 1313, corresponen a la venda perpètua del mas i a l’acte d’establiment. Documents on ja apareixen els primers Subiràs, que inicien la genealogia d'una família que mai ha deixat la casa. El cognom es perdé al segle XVII, quan l’any 1675 Elisabet Subiràs es casà amb Esteve Mir. A partir d’aquest moment i fins a l’actualitat els propietaris sempre han portat el cognom Mir.