Conclou la integral les sonates amb baix continu. Aquesta és la forma estàndard de sonata barroca: una veu solista i una línia de baix xifrat tocada a la vegada per un instrument greu, aquí el cello, i la mà esquerra del teclat. La mà dreta s’improvisa a partir de l’harmonia establerta. L’acompanyen l’última sonata per a flauta del fill i la més complexa i variada de G. F. Händel. Establint així una contraposició que ajudarà a aprofundir en els respectius llenguatges formals. 

Johann Sebastian Bach  (1685-1750)

Sonata per a flauta i continu en Mi M, BWV 1035

1. Adagio ma non tanto  2. Allegro  3. Siciliano  4. Allegro assai

Carl Philipp Emanuel Bach  (1714-1788)

Sonata per a flauta i continu en Sol M, Wq 133

1. Allegretto  2. Rondo presto

Georg Friedrich Händel  (1685-1759)

Sonata per a flauta i continu en si m, HWV 367b

1. Largo  2. Vivace  3. Presto  4. Adagio  5. Alla breve  6. Andante  7. A tempo di Minuet

Johann Sebastian Bach  (1685-1750)

Sonata per a flauta i continu en mi m, BWV 1034

1. Adagio ma non tanto  2. Allegro  3. Andante  4. Allegro

Carla Rovirosa, violoncel. Cofundadora del Conjunt Atria

Ariadna Cabiró, clavicèmbal. Professora a l'Escola de Música - Centre de les Arts de l'Hospitalet de Llobregat

Jordi Tarrús, flauta. Professor a l'Escola Municipal de Música d'Olot