Tornarem a sentir un altre concert tempestuós de l’iniciador de l’”Empfindsamer Stil”, l’estil “sensible”, que a la Prússia de Frederic el Gran, el rei flautista, seria una de les bases a partir de la qual el llenguatge i estètica clàssics van cristal·litzar. Tancarem el concert anant a l’altre cap d’aquesta evolució: l’última simfonia del creador del gènere. Aquí l’escoltarem en una versió per a quintet realitzada per J. P. Salomon, empresari i amic del compositor, artífex de l’èxit monumental que li van suposar les dues gires de concerts per Anglaterra als últims anys de la seva vida, i que es va fer com a part de l’estratègia comercial per a vendre a les masses que formaven la nova classe burgesa que acabava d’aparèixer. 

Carl Philipp Emmanuel Bach  (1714-1788)

Concert per a flauta i orquestra de corda en la m, Wq 166

1. Allegro assai  2. Andante  3. Allegro assai

Joseph Haydn  (1732-1809)

Simfonia "London" en Re M, Hb. I:104 

1. Adagio-Allegro  2. Andante  3. Minyetto-Minuetto secondo (allegro)  4. Allegro Spiritoso