Una relació clau dins de la història de la música: la del Bach pare amb el seu fill més important i influent. Aquesta confrontació d’estils es realitza en un camp especialment important en l'obra del fill, que és el repertori de flauta dins el gènere concertant, és a dir, l’exploració que fan els dos de la contraposició de l’instrument solista amb l’orquestra. 

Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

Concert per a flauta i orquestra de corda en re m, H. 484.1

1. Allegro  2. Un poco andante  3. Allegro di molto

Johann Sebastian Bach  (1685-1750)

Suite Orquestral num. 2 en si m, BWV 1067

1. Ouverture  2. Rondeau  3. Sarabande  4. Bourrée I-II  5. Polonaise-Double  6. Menuet  7. Badinerie

Gabriel Coll, violí. Professor al Conservatori de Vic

Anna Roca, violí. Professora al Conservatori de Vic

Núria Pujolràs, viola. Integrant de l'Orquestra de Cambra del Penedès

Daniel Oliu, violoncel. Professor al Conservatori de Vic

Jordi Tarrús, flauta. Professor a l'Escola Municipal de Música d'Olot